Els Superfoods

Que hi ha de cert en els superaliments o superfoods? Els podem anomenar així? Tenen el “poder” que se’ls hi atribueix?

Analitzem aquesta controvertida terminologia desproveïda de base científica.

El superaliment es considera un aliment que conté nutrients interessants per la salut com els àcids grassos essencials, la fibra, les vitamines, els minerals, els antioxidants, aminoàcids essencials, etc.

Procedeixen de diversos arbres, arbusts, fongs, cereals, plantes, herbes, fruites, tubercles, algues, fruits, llavors o olis.

Alguns superaliments tot i que actualment en sentim a parlar constantment, no els havíem consumit mai des de fa uns deu anys enrere: baies de gogi, quinoa, gingebre, acaí, llavors de chía, maca, baobab, espirulina, herba de blat, i molts d’altres.

 

 

Però d’altres són aliments que hem consumit habitualment com el tomàquet, els fruits secs, les llegums, els espinacs, l’oli verge d’oliva..

Afirmacions com que “els superaliments en la seva forma natural poden donar al teu cos la nutrició que necessites” no són del tot certes. Ja que per molt que incloguis les llavors de chía a la teva alimentació, si prens molts cafès durant el dia, ets sedentari, no prens la quantitat de fruita i verdura necessària, pateixes estrès i no dorms les hores suficients; és impossible que aquestes llavors siguin Superman i et proporcionin un estat de salut suficient i equilibrat per a tu.

És “perillós” llavors donar la propietat miraculosa només a un aliment o nutrient, responsable per a la nostra salut o per curar certes malalties.

 

 

A més cal que tinguem presents certes consideracions a l’hora de consumir-los.

Aquí teniu alguns exemples :

• La quantitatque hem de prendre de l’aliment o nutrient, per tal que ens aporti la dosis necessària que el nostre cos necessita. El sèsam és una bona font de calci, però amb una cullerada de postres que afegim a l’amanida potser no n’hi ha prou per cobrir els nostres requeriments.
• La cocció. Les altes temperatures de cocció fan que es destrueixin certs nutrients. Si bullim el bròquil a temperatures altes i una llarga estona, destruirem la quantitat de vitamina C que ens aporta.
• La preparació. Si cal prendre’l d’una manera determinada. Sencer o triturar-lo com passa amb les llavors de lli. Per realment absorbir la quantitat suficient d’àcids grassos poliinsaturats, hauríem de moldre-les. Però vigila en comprar-les moltes, perquè aquests greixos s’oxiden molt ràpidament i ja no seran beneficiosos.

 

Us convido a ser crítics (de manera constructiva) amb el llistat de propietats que de vegades llegim o sentim d’aquests superaliments.

Un exemple, a l’estèvia se li atribueixen propietats com: efecte hipotensor, regulador de l’aparell digestiu, ajuda a la digestió, manté a ratlla els nivells de colesterol, retrassa els efectes de l’envelliment, contraresta els estat d’ansietat o fatiga, és immunostimulant, diürètic, té acció anticàries, efecte bactericida i cicatritzant, idònia per les persones obeses.

Si que és cert que aquests aliments estan proveïts de nutrients molt interessants per la nostra salut, però malauradament pot haver conflictes d’interessos a nivell d’organismes i de la indústria alimentària.

I llavors malgrat aquests beneficis per la salut, són una “moda” i per això els  influencers  de les xarxes socials ens conviden a consumir-los?

No del tot,  hi ha investigadors que valoren i analitzen el paper d’aquests aliments i/o nutrients en la nostra salut i quina relació tenen amb malalties cardiovasculars, amb certs tipus de càncer, amb la diabetis, etc

Quan s’analitza l’efecte que produeixen els components d’aquests aliments en el nostre organisme de manera aïllada, obtenim uns resultats. Però és difícil de valorar quan es consumeixen conjuntament amb els altres aliments. Per aquest i d’altres motius, existeixen limitacions a l’hora d’obtenir estudis científics concloents quan s’analitzen els seus “superpoders”.

I un altre aspecte que cal plantejar-se, és que representen aquests superaliments per l’impacte mediambiental. Es promou que alguns d’aquests provenen de terres verges i lliures de contaminació. Però cal valorar la sostenibilitat que representa importar-los. Per això, arrel del seu consum, en els darrers anys ja trobem cultius a prop nostre: de col kale, de kiwis, alvocat, quinoa…

Un argument pel qual és important incloure els superaliments en el nostre patró alimentari, és perquè la nostra generació és la més sobrealimentada de la història de la humanitat, però aquesta condició no ens beneficia, ans al contrari comporta alta prevalença en malalties cròniques i certs tipus de desnutrició.

Per tant,  podem diversificar la nostra alimentació amb aquests superaliments, i d’aquesta manera contribuir a millorar la nostra salut.

Us recomano fermament que fugiu de les generalitzacions, i ens basem en les pautes personalitzades: ja que cada persona tenim unes necessitats nutricionals diferents, que són canviants al llarg de la vida, i depenen de molts factors: com l’època de l’any, si estem més amoïnats, si practiquem més o menys activitat física, si se’ns ha diagnosticat alguna patologia crònica, o patim alguna al·lèrgia o intolerància alimentària.

La meva conclusió és dir-vos que utilitzeu el sentit comú a l’hora de consumir els superaliments i consulteu sempre al dietista-nutricionista de referència, quan tingueu dubtes.