Avui 8 de març de 2018, dedico aquest post a totes les dones del planeta, però especialment a l’autora d’aquest relat:
El record és confós, llunyà…24 anys enrere…fa tants anys? si!!!!!! com comença? perquè? I perquè a mi?…
Diferents motius: per estètica, per autoexigència, per la dansa, per no estimar-me prou. Però que importa quins són els motius quan el verdader problema és patir bulimia i no poder-ne sortir.
Diferents etapes de la muntanya russa: un dia bo, però sis de bajon. La tristesa, la depressió, el sentiment de culpabilitat m’acompanyen constantment: “per que em fallo a mi mateixa?”, “per què em vull fer mal?”,“per què no m’atreveixo a dir-ho a ningú?”,“em fa excessiva vergonya reconèixer el que em passa”
La idea d’estar prim em persegueix segon a segon, minut a minut, dia rere dia. La pressió m’ofega, la por a no aconseguir el meu objectiu em tortura.
Va passant el temps, els anys, i no trobo la solució. Desenvolupar i resoldre una tasca senzilla es converteix en un gran drama! Tot és costós..
La relació amb les persones que estimo s’ennegreix. Estic enfadada amb el món sencer. I absolutament considero que qualsevol, és més afortunat que jo.
Però… per fi… he trobat una petita esperança, que fa pensar que en sortiré. Tu ets l’angelet que em traça un bon camí. Amb tu ha aparegut aquesta llum i la vull aprofitar, tinc el pressentiment que aquest cop l’encertaré.
La feina està sent molt i molt díficil, pot ser massa. Però aquest cop el resultat és bo, gratificant, positiu. A diferència d’aquests anys enrere, em cuido, m’estimo, em protegeixo, i vull conèixer l’essència de la meva personalitat, sense maquillar, simplement tal i com és. Vull aconseguir pau, i una vida senzilla, sense pors.
Les llàgrimes cobreixen el meu rostre escrivint el meu relat, són d’emoció no de dolor, per fi, ara si, a tots els que m’estimeu dir-vos que HO HE ACONSEGUIT, que me n’he ensortit.
Desitjo fermament que totes les nenes, les adolescents, i en qualsevol etapa de la teva edat, respectis el teu cos, l’estimis, i utilitzis l’ALIMENTACIÓ per nodrir-lo adequadament i alimentar-te conscientment.
REBEL·LAT!! en contra dels cànons de bellesa, dels estereotips, del que sovint ens fan creure en què consiteix la bellesa…
Et convido que ballis, que et despentinis molt, somriguis i et diguis amb convenciment a tu mateixa: que maca sóc tant per dins com per fora
