La demència és un síndrome que implica el deteriorament de la memòria, del intel·lecte, del comportament i de la capacitat de realitzar activitats de la vida diària.
Encara que normalment afecti a la gent gran, la demència no constitueix una conseqüència normal de l’envelliment.
En el món (segons dades de la OMS) hi ha actualment 50 milions de persones que pateixen demència i cada any en registren 10 milions de nous casos. I recentment un expert en biotecnologia alertava que en 20 anys es triplicarien els casos d’Alzheimer, perquè augmentarà progressivament l’esperança de vida.
La malaltia de l’Alzheimer és la més freqüent, afectant al 60-70% de les persones que pateixen demència.
La demència és de les principals causes de discapacitat i dependència en els majors.
Té un impacte físic, psicològic, social i econòmic no només en les persones que les pateixen, sinó també pels seus cuidadors.
Factors de risc:
- edat
- antecedents familiars
- el gènere femení
- l’haver patit traumatismes cranioencefàlics
- hàbit tabaquic, enòlic i el consum de drogues
- diabetis mal controlada
- obesitat
Entre els factors dietètics que s’ha postulat com a possibles protectors són:
- La restricció calòrica a expenses dels greixos (països asiàtics).
- La dieta mediterrània, estudi PREDIMED, ja que suggereix que l’adherència en aquesta dieta disminuiria el events cardiovasculats (inclús el ictus), el que directa o indirectament influeix en el desenvolupament de la demenència.
- El paper dels àcids grassos w3, ja que tenen efectes antitrombòtics, vasodilatadors, antiinflamatoris, antiarrítmics.
ELS NUTRIENTS juguen un paper fonamental en el desenvolupament i funcionament dels sitema nerviós. En cas de la Nutrició terapèutica els objectius seran assegurar una correcta alimentació i hidratació, sense oblidar una activitat física complementària.
Aquesta nutrició neuroprotectora ha de ser antiinflamatòria i antioxidant amb components bioactius neuroprotectors: cítrics, polifenols, vitamines antioxidants, vitamines del grup B.
Una hipòtesis és que la Alzheimer pogués ser com Diabetes tipus 3, relacionada amb la ressitència a la insulina que tenen les neurones per captar la glucosa (al hipocamp). Però no tots els alzheimers són hiperglucèmics. La societat americana de diabetis encara no ho ha reflexat.
La prevalença de desnutrició amb pacients amb demència és del 70%, per tant serà important realitzar un cribatge nutricional. Les causes són: els oblits dels àpats, anorèxia (manca de gana), presència de disfàgia que empitjorarà quan avanci la malaltia, pèrdua d’autonomia; entre d’altres. Per tant un cop més, serà important individualitzar la pauta dietètica de cada pacient.
També és imprescindible valorar per part del geriatra, si existeixen trastorns de la conducta alimentària. Segons l’escala de Blandford, es podria valorar si la persona amb demència presenta trastorns de la conducta alimentària:
El comportament ressistent seria quan la persona es nega a menjar, i fins i tot presenta conductes agressives a l’hora dels àpats La possible solució: donar la medicació mitja hora abans dels àpats, oferir algun altre aliment, esperar i intentar més tard, revalorar higiene bucal i l’estat de la dentadura, cambiar la textura.
Dispraxia o agnòsia: s’alimenta només amb ordres verbals, utilitza els dits no els coberts, parla i vocalitza contínuament, menja objectes no comestibles, vagabundeja constantment, ignora o no pot reconèixer el menja. La possible solució: donar-li el menjar, canvi d’aliment, canvi d etextura, donar-li l’aliment mentre deambula.
Comportament selectiu: sinó es donen els aliments que el pacient vol, no menja, després de preparar el menjar que ell ha demanat el rebutja, no menja suficient varietat, menja petites quantitats i desprès no vol continuar, prefereix líquids (>50%de la ingesta) . La possible solució: respectar els seus hàbits alimentaris tot i que siguin monòtons, abstenir-se preguntar al pacient.
Apraxia bucal: no obre la boca, tanca els llavis, fa moviments amb la llengua, accepta el menjar però l’escup, accepta el menjar però no el mastega ni l’empassa. La possible solució: estimular la deglució amb l’alimentació, conducta d’imitació, aliments líquids.
Disfagia orofaríngea: trastorn en la deglució dels aliments. En fases inicials es comú que s’ennuegui amb els líquids (aigua), o aliments que presenten dobles textures (sopes, taronges, etc). La possible solució: adpatar la textura dels líquids amb espessior, aigües gelificades, etc.
La utilització de mesures extraordinàries pel manteniment de la nutrició i la hidratació quan el pacient ja és incapaç de nutrir-se via oral és una de les decisions més difícils, tan per als familiars del pacient com pels professionals. És important tenir en compte les voluntats anticipades.
L’Associació Andorrana de la Malatia d’Alzheimer AAMA utilitzen una frase, que personalment crec que és molt encertada: se m’obliden moltes coses, no m’oblidis tu.