La mucosa intestinal, juntament amb la boca i l’estòmac formen el nostre sistema digestiu.
Cal fer-se càrrec de la magnitud d’aquesta mucosa, que és de: uns 400m2. La microbiota intestinal la constitueixen els microorganismes que hi viuen: bacteries, virus i fongs. I és molt important entendre que hi ha un intercanvi bidereccional microbiota-hoste: una relació de simbiosi i mutualisme amb un impacte extraordinari en la fisiologia del nostre organisme.
El pes d’aquestes bactèries a nivell del colon suposen 1,5-2kg , un pes superior al cervell!!!. I té una activitat metabòlica: 10 vegades major que la del fetge.
Cada un en de nosaltres té una microbiota i és diferent, per tant és una empremta que ens caracteritza.
Aquesta microbiota l’heredem de la nostra mare: per tant el tipus de part ens condiciona, serà diferent si es per cessàrea o part vaginal. Ja que a l’atrevassar el canal del part empassem les bacteries de la nostra mare.
Quan som nadons tenim una gran variabilitat i inestabilitat d’aquests microorganismes, que estarà més establerta a partir dels 3 anys (quan l’alimentació és sencera i variada) i serà similar a la de l’edt adulta. Es mantindrà més o menys estable fins quan siguem grans; que torna a ser susceptible i per tant poden aperèixer alteracions gastrointestinals. És comú que a edats avançades es pateixi restrenyiment o diarrees.
La microbiota intestinal: podria ser considerada com un òrgan, metabòlicament adaptat, flexible, i ràpidament renovable, que contribueix al metabolisme i té un paper important en l’obtenció d’energia i nutrients a partir de la dieta.
Funcions :
- De nutrició i metabolisme. Com a resultat de l’activitat bioquímica de la microbiota: s’inclouen la recuperació d’energia en forma d’àcids grassos de cadena curta, producció de vitamines i efectes favorables sobre l’absorció de calci i ferro en el colon.
- De protecció: prevenint la invasió d’agents infecciosos o el sobrecreixement d’espècies residents amb potencial patogen.
- Funcions tròfiques : sobre la proliferació i diferenciació de l’epiteli intestinal i sobre el desenvolupament i modulació del sistema immune
Quan la microbiota intestinal està alterada diem que es troba en disbioisis
Es pot manifestar com : disminució de les especies bacterianes beneficioses per la salut, l’augment de les bactèries causants de malalties o la reducció de la diversitat de les espècies.
Les principals causes són: la predisposició genètica, els tractaments antibiòtics, la dieta desequilibrada, l’estrès psicològic.
La disbiosis s’observa en malalties com: el síndrome metabòlic, l’obesitat, les persones que pateixen al·lèrgies, i en diabetes tipus 2.
Una alimentació equilibrada i una vida sana poden ajudar a recuperar la microbiota intestinal a més d’una bona nutrició, determinats probiòtics i prebiòtics.
Que considerem PROBIOTICS: segons la world gastroneteroly organization: La terminologia haurà de reservar-se per aquells microorganismes vius que han demostrat ser beneficiosos per la salut, en estudis controlats en humans i s’administren en quantitats adequades.
Posarem un exemple, les bifidobacteries. El seu desnvolupament al inestí pot prevenir i combatre la diarrea vinculada als antibiòtics o a les infeccions virals.
Però a més té aquestes propietats:
Com incrementar el nombre de bifidobacteries??
Prebiòtics: un ingredient fermentat selectivament que repercuteix en canvis específics en la composició i/o activitat de la microbiota GI.
Aquest tipus de fibra fermentable pera la nostra microbiota la trobem a la ceba, a les llegums, a la civada, a les pastanagues, arròs blanc, espàrrecs, etc.
Per tant serà important incloure aquests aliments per tal d’alimentar els microorganismes de la nostra microbiota.
Simbiòtics: els productes que contenen tant probiòtics com prebiòtics que confereixen beneficis per la salut. Exemple de simbiòtics: la llet materna: ja que conté bacteries vives beneficioses per la mar i fibra soluble pera alimentar-les.
Hi ha unes substàncies produïdes pels probiòtics que exerceixen efectes beneficiosos a l’hoste. Són els àcids grassos de cadena curta AGCC : acetat, propionat i butirat, es produeixen com a producte de la fermentació de la fibra, recentement se’ls ha anomentat, POSTBIOTICS.
- Quanta més fibra incloem a la nostra dieta, mes producció d’aquesta AGCC. Per tant cal tenir en compte: fruites, verdures, fruits secs, llavors, productes de cereals complerts entre d’altres.
- ELS AGCC podrien millorar el trànsit a nivell de colon.
- Els AGCC absorbits suposen el 10% del requeriments de les kcalòries diàries.
- Són importants per la salut digestiva ja que proporcionen energia als colonocits.
- Nodreixen la mucosa protectora.
- Podrien contribuir a equilibrar els nivells de sucre en sang.
- Ajuden a potenciar el sistema immunològic.
PATRÓ DIETÈTIC INDUSTRIALITZAT
L’abandonament del patró alimentari Mediterrani caracteritzat per cereals complerts, tubercles, llegums, fruites i verdures, a favor d’un patró més occidentalitzat amb un consum elevat d’aliments refinats, carns i altres productes d’origen animal; conjuntament amb d’altres relacionats amb l’estil de vida podrien ser els principals responsables dels canvis en la composició de la microbiota intestinal. I aquests canvis s’estan relacionant en malalties cròniques d’alta prevalença com l’obesitat, malalties cardíaques, depressió, etc.
US recomano donarli un cop d’ull aquest portal web GUT MICROBIOTA FOR HEALTH. Public information service from European Society of Neurogastroenterology and Motilty