El lema d’aquestes Jornades d’enguany ha estat:
Es va presentar l’IMPECD: projecte europeu. Improvement of Education and Competences in Dietetics. Aquest projecte europeu pretén millorar la qualitat i la rellevància dels programes de llicenciatura en Dietètica a Europa.
A la taula Rodona. Experiència en Innovació docent en l’àmbit de la dietètica i de la nutrició:
Es van presentar diferents projectes que s’estan duent a terme per diferents unviersitats (la UNAV Universidad de Navarra, USPCEU Universidad San pablo de Madrid, UAM Universidad Autonoma de Madrid). Tenen com a objectiu: fomentar la tecnologia, la integració en equips multsidisciplinars, i posar en evidència com el dietista-nutricionista pot treballar estretament en projectes vinculats amb el treball social.
Hi ha hagut tres ponents que han explicat les seves experiències com a graduats inserits en el món laboral. Jaume Folguer de Baix (UdL), en la restauració col·lectiva; el qual va explicar el seu projecte en la Consultoria de Recerca, Alimentació, Nutrició i Ciències de la Salut. On explicava com a evolucionat el valor de la nutrició en els menús de col·lectivitats i quines estratègies es duen a terme per millorar la seva qualitat, varietat i presentació. Va exposar que el dinar a les escoles representa el 35% de la ingesta total i que com a màxim mengen 165 dies en un curs escolar, i que per tant el menjar a l’escola només representa el 15’8% anual. Per tant és important que la familia no culpabilitzi el menjador escolar. La Dra. Eva Salazar (de la UCAM), que va explicar la importància de lligar la docència amb la investigació. I la Dra. Marta Guash-Ferré (URV), va donar un missatge esperençador als estudiants: ” no tenir por de llençar-se a l’extranger i a tenir la ment oberta”; com ella va fer quan li van donar l’oportunitat d’anar a Harvard i fer la seva tesis doctoral: “Components of Mediterranean Diet on Cardiovascular Disease and Mortality in a Population at high Cardiovascular Risk”. Director: prof Jordi Salas-Salvadó. Estudio PREDIMED (PREvención con Dieta Mediterránea).
Va haver una conferència molt interessant on es va posar en controversia que era un divulgador científic, i si aquests eren portaveus i qüestionadors d’un canvi en l’ensanyament, a càrrec del Dr. Bittor Rodriguez (UPV) i la Dra. Sandra de la Cruz (UValladolid)
Durant la ponència van demostrar amb aquestes dades quina és la potencia de la influència actual de les xarxes socials: blogs, webs, twuitter, facebook, google plus, youtube…
Es va definir un possible score de com hauria de ser un un bon comunicador científic:
- a nivell professional: hauria de tenir competències científiques, experiència en equips multidisciplinars, competències lingüistiques, competencies periodistiques i de comunicació, ètica
- la seva proucció hauria a de ser: rigurosa, objectiva, modulada, enriquida, respectuosa, atractiva
La Gemma Salvador va presentar la Guia de Recomanacions per l’alimentació en la primera infancia. Generalitat de Catalunya.
En quan als riscos nutricionals en pediatria que segueixen dietes vegeterianes i veganes, el sr. José Vicente Arcors i la sra. Alejandra Gutierrez (ambdos de l’Hospital Sant Joan de deu). Van concloure que:
- les dietes vegetarianes i veganes, no només són aptes durant la infància, sinó que poden ser fins i tot més beneficioses que dietes no equilibrades o no saludables.
- això si, les persones que decideixen seguir-les han de buscar assessorament dietètic i mèdic al respecte pels riscos de carències nutricionals i la dificultat d’assolir una ingesta equilibrada en macro i micronutrients.
- Grupos de alimentos para la población española. Menal Puey S, Marques-Lopez Iva. Journal of the Academy of Nutrition and Dietetics. 2017; 117 (10)
En quan a les corrents alimentàries en pediatria, es va parlar de:
Baby Led Weading. Riscos i beneficis. Sra Mireia Termes (Sant Joan de Deu)
TEXTURAS EVOLUTIVAS EN LA INTRODUCCIÓN DE NUEVOS ALIMENTOS
La Sra. Dolores Garcia (Sant Joan de Deu), va parlar de la importància de alimentació complementaria. Ja que l’alimnetació des del naixament fins els dos anys de vida és una prioritat per les Autoritats Sanitaries i els governs.
La dra Paula Crespo (hospital de la Fe) va concloure la seva brillant ponència sobre “El gluten més enllà de la celiquia” dient que:
- No podem culpabilitzar el gluten (en general) , al augment del consum de productes amb gluten, a l’evolució de les pràctiques agrícoles ni a l’evolució dels cultius, de augment de la incidència de casos de malaltia celiaca.
- I per tan no induïm a la població a error amb si el gluten es bo o dolent. Només la poblacio amb malaltia celiaca confirmada, es beneficia d’una dieta sense gluten.
El Dr Dr. Bittor Rodriguez va explicar com mantenir la linea entre l’evidencia científica i el marqueting.
Podem dir que les jornades van ser molt interessants i que per respondre el títol, cal recorre sempre a l’evidència cientifica.
Bravo a l’organització i a tots els ponents!!
Us animo a que reviseu les webs i els links adjunts, una informació interessant i d’utilitat